Kasba Tadla es troba entre Beni Mellal i Khenifra, al centre del Marroc i al peu de l'Atles Mitjà. No sembla gaire gran. Hi parem a buscar hotel, esperant-nos trobar una ciutat històrica, digna de visitar i passar-hi la vetllada. No serà així.A la plaça del centre plena d'arbres florits s'hi asseuen els homes als cafès i juguen a cartes. El sol es vol pondre, i el carrer s'anima. El fariner encara mol, i a cal ferrer s'hi apilonen les reixes treballades a mà amb gran inversió de temps.
De seguida trobem l'antiga fortalesa -kasbah, de muralles monumentals. La kasba té algunes de les portes obertes. Es pot veure clarament l'estructura interior de la muralla. Tot i que el que romàn és molt, i sembla en prou bon estat com per sostenir-se encara molt temps, el descuid en la conservació és total.
Entrem al recinte. El desastre. Hi ha confinat un sector de la població en barraques. Hi ha joves que traginen carros de xatarra, i vells que estenen la roba o guaiten la tele a les seves barraques. Cridem l'atenció però no semblen tant hostils com ho és l'olor de pixats pels nostres delicats narius europeus.
El minaret de l'antiga mesquita se sostén desafiant el temps i la manca de recursos. Sobirà que goberna les alçades amb peus de fang i corona de cigonya. Les pluges acabaran amb ell. O potser no, perquè en sortint veiem una placa que anuncia un projecte de conservació impulsat per la Unió Europea. 6 mesos, diuen.
Decidim que no val més la pena passejar per aquesta ciutat decrèpita i ens temem el pitjor: no veiem cap hotel. Preguntant a un jove, ens diu que n'hi ha un, però que val més que no ens hi acostem ni per preguntar. Li fem cas i tirem cap a Khenifra. Allà sí que n'hi ha d'hotels, ens diu. No caldrà arribar-hi: passats uns quants quilòmetres de sotracs ens trobem un poble d'aquests de carretera, amb un parell d'hotels destartartalats. La carretera suposadament nacional, en aquest tram, és de les pitjors que hem trobat . Conduïr de nit és molt perillós. Ens aturem a ca'n Nasser, a Zª ech-Cheikh, on ens acullen de manera excel·lent. Un dels hotels més humils, però més nets i més acollidors on hem estat.
El poble és d'aquests típics paradors de carretera per a autobusos, camioners, i viatgers en general, on s'hi pot sopar amanides, carn a la brasa i tagin per preus molt raonables.
- Informació sobre la regió a http://www.beni-mellal.net/v2/
Entrem al recinte. El desastre. Hi ha confinat un sector de la població en barraques. Hi ha joves que traginen carros de xatarra, i vells que estenen la roba o guaiten la tele a les seves barraques. Cridem l'atenció però no semblen tant hostils com ho és l'olor de pixats pels nostres delicats narius europeus.
El minaret de l'antiga mesquita se sostén desafiant el temps i la manca de recursos. Sobirà que goberna les alçades amb peus de fang i corona de cigonya. Les pluges acabaran amb ell. O potser no, perquè en sortint veiem una placa que anuncia un projecte de conservació impulsat per la Unió Europea. 6 mesos, diuen.
Allotjar-se
Decidim que no val més la pena passejar per aquesta ciutat decrèpita i ens temem el pitjor: no veiem cap hotel. Preguntant a un jove, ens diu que n'hi ha un, però que val més que no ens hi acostem ni per preguntar. Li fem cas i tirem cap a Khenifra. Allà sí que n'hi ha d'hotels, ens diu. No caldrà arribar-hi: passats uns quants quilòmetres de sotracs ens trobem un poble d'aquests de carretera, amb un parell d'hotels destartartalats. La carretera suposadament nacional, en aquest tram, és de les pitjors que hem trobat . Conduïr de nit és molt perillós. Ens aturem a ca'n Nasser, a Zª ech-Cheikh, on ens acullen de manera excel·lent. Un dels hotels més humils, però més nets i més acollidors on hem estat.
El poble és d'aquests típics paradors de carretera per a autobusos, camioners, i viatgers en general, on s'hi pot sopar amanides, carn a la brasa i tagin per preus molt raonables.
- Informació sobre la regió a http://www.beni-mellal.net/v2/
